Adequació del teatre del Guixaró per a activitats culturals i socials
La rehabilitació inclou la consolidació de l’estructura i la millora energètica de l’edifici
El teatre del Guixaró, un edifici construït l’any 1949, s’està posant al dia gràcies als treballs de rehabilitació impulsatsper l’Ajuntament de Casserres. El projecte de rehabilitació d’aquest equipament cultural i social que compta amb un pressupost de 450.269 euros, ha estat redactat per Fortià Arquitectes de Girona. Les obres inclouen la consolidació de l’estructura i adequació de l’interior així com de millora energètica de l’edifici.
L’actuació vol aconseguir un equipament cultural eficient energèticament, funcional a nivell d’arts escèniques i que compleixi amb la normativa del sector. Així, el projecte executiu vol dotar l’edifici d’una elevada eficiència energètica i al mateix temps s’optimitza la funcionalitat i el confort de l’equipament per poder-hi fer activitats culturals i ciutadanes al llarg de tot l’any.
En aquesta primera fase comporta totes les actuacions necessàries per tal d’adaptar l’edifici com a refugi climàtic, adequant l’aïllament interior de les façanes i el canvi del paviment actual amb la incorporació d’aïllament. També s’inclou una millora de les instal·lacions elèctriques i un sistema de climatització fred i calor.
L’actuació inclou un desbrossament i neteja de la façana est de l’edifici malmesa pels efectes de la intempèrie, a més de l’enderroc d’un volum sortint. També s’intervindrà per preservar l’entitat arquitectònica i patrimonial de l’edifici amb la recuperació visual de les encavallades històriques del teatre, actualment ocultes per el cel ras existent.
En una segona fase, el projecte inclourà la rehabilitació de la part escenogràfica del teatre, composada per la intervenció a la caixa escènica, les tramoies i el fossat sota l’escenari. Una intervenció primordial serà la museïtzació de la caixa escènica atès el valor patrimonial de l’edifici, adaptant-la a una posició funcional pels usos teatrals actuals, però sense malmetre l’essència original.
En una tercera i ultima fase s’adequarà i regularà l’accés principal al teatre, situat a la façana sud. La intervenció proposada contempla la pavimentació i adequació de l’espai exterior, juntament amb la supressió de l’actual estacionament davant l’edifici. Al mateix temps s’adequarà alguna altra zona per tal de resoldre la manca d’espais d’aparcament a les proximitats de l’edifici.
També es millorarà l’accessibilitat a la zona inferior de la façana est de l’edifici, amb valor paisatgístic. Es tracta d’un sector per on passa el canal, amb espais verds que segueix el riu i que travessa tota la colònia, on s’hi troben elements arquitectònics per a regular l’aigua del canal.
Primer teatre de la colònia el 1925
Segons explica la historiadora Rosa Serra, la primera idea de fer un edifici per a teatre per a la colònia del Guixaró va sorgir el 1925 i les obrers es van inaugurar el 1926, al mateix lloc on ara hi ha l’actual teatre. Una iniciativa sufragada per Joan Prat Sallés, que des de 1917 i fins el 1929 va ser la família propietària de la colònia.
El nou Teatre es va construir l’any 1949 en el moment de creixement productiu i social de la colònia tèxtil liderada per la família Viladomiu, juntament amb altres edificis i equipaments per a la colònia com l’església, la casa del director o l’escola i també el camp de futbol.
Amb el tancament, el 1989, de la fàbrica, la nova empresa propietària de la finca matriu de la colònia i l’Ajuntament de Casserres van arribar un acord per reurbanitzar alguns vials de la colònia i la cessió al municipi de dos equipaments fins llavors privats com eren les escoles i el teatre.
Amb la inauguració del nou teatre el 1949, que juntament amb les escoles son obra de l’arquitecte berguedà Emili Porta, l’activitat cultural del Guixaró va reviscolar després dels anys de la guerra. En aquesta nova etapa cultural floreixent de la colònia De ben segur que hi van tenir molt a veure Josep Rota i Serra, Josep Caus i Boixader i Juli Canut Capdevila, com a mossens de la colònia, però també altres persones il·lustres, com el mestre Zenon o el Muñoz, director de la fàbrica.