Els orígens de la colònia Prat te com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l’any 1870, els terrenys on hi construiria una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d’obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d’obres, s’encarregà d’aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s’amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció de l’església i una torre familiar.

La seva proximitat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d’obra que no vivia al costat de la fàbrica, cal Prat, lentament, també s’anà dotant de serveis, com amb una botiga i dues tavernes, l’hostal i la barberia, i equipaments per a ús dels treballadors, com la Cotxeria, un magatzem que havia servit de teatre on s’hi representaven els Pastorets i altres obres populars.

Situada a tocar de la carretera de Berga, des de 1885 tenia un baixador propi del tren Manresa-Berga. , hi havia un carrer. Entrant a l’espai original de la colònia, després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou, que va ser el primer que va disposar d’aigua corrent, i el carrer Gran. Tancant la plaça, hi havia l’església, la torre de l’amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l’escola, el forn de pa i la rectoria. 

Gràcies als beneficis obtinguts durant el trienni excepcional de la Primera Guerra Mundial van destinar-se, en el cas de Cal Prat, a l’ampliació dels espais productius i al creixement de la colònia. Es van construir edificis auxiliars per a la fàbrica: el taller de fusteria, serradora, assecador de fusta, muntacàrregues, taller de manyaneria, naus per al batà i les cardes, local i la maquinaria i l’edifici dels bombers… S’instal·là nova maquinaria per a tots ells i també a les naus de filats i de telers com ho demostra el fet que, el 1929, s’incorporà un motor dièsel de 250 CV.

En aquesta època, la colònia es va transformar amb una notable millora de l’espai urbà amb la construcció de murs, terraplens i escales que comunicaven carrers i places, l’ordenació de la plaça de l’església, la construcció i envelliment de fonts, la plantació d’arbres en places i carrers, i la urbanització i enjardinament del parc de les Moreres i el passeig dels Til·lers, que s’allargà fins a la resclosa, paral·lel al canal on es van arranjar una zona d’horts.

Colònia noucentista

Fou l’arquitecte Antoni Darder Marzà (Barcelona 1885-1956), titulat el 1910, arquitecte de la família Prat a Barcelona, va ser l’encarregat de projectar i dirigir totes aquestes obres que va donar noblesa i categoria al conjunt industrial, fins aleshores extraordinàriament discret, convertint-se en una colònia noucentista.

Nomenat arquitecte municipal de Puig-reig el 17 d’abril de 1922, Antoni Darder compaginà aquesta tasca amb les obres de la colònia i amb un pilot d’encàrrecs particulars i públics, a Barcelona.

Aquest va ser un període de moltes obres, que amb el parèntesi de la guerra, va tenir continuïtat amb la construcció de l’escola de nenes i la carnisseria i especialment amb les obres d’embelliment de l’església que van culminar l’evolució urbana de la colònia fins que als anys setanta del s. XX es va aixecar l’últim bloc d’habitatges.

Finalitzada la Guerra Civil, els Prat li van encarregar també la reconstrucció de l’església de la colònia que fins aleshores  era un edifici auster, aixecant un imponent campanar i una notable façana. L’església està advocada a la Mare de Déu de Montserrat, amb una talla que ocupa un cambril que recorda el del santuari montserratí, i que és una copia de la peça original que es conserva a Montserrat. Darder feu el disseny del mobiliari i de tots es elements decoratius de l’església.