2 – Cal Rosal
La Colònia Rosal queda repartida entre els municipis de Berga, Avià i Olvan, situada entre Gironella i Berga, a 3 km al sud de la capital berguedana.
Situada a 485 m d’altitud, compta amb una població aproximada de 800 habitants.
A banda de la colònia industrial, a Cal Rosal hi havia l’estació de ferrocarril d’Olvan de la línia dels Ferrocarrils Catalans, al voltant de la qual va crèxier un barri amb diversa activitat comercial que s’ha consolidat i ampliat en els darrers anys. Des d’aquí s’enlleçava amb Berga amb un servei d’autobusos.
La història de la colònia Rosal comença l’any 1858, quan els germans Rosal -que ja tenien experiència en el món del tèxtil- compren uns terrenys a tocar del riu Llobregat, per instal·lar-hi una fàbrica que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia.
L’any 1874 la fàbrica ja estava plenament consolidada i els Rosal sol·licitaren la concessió de poder utilitzar més aigua i, així, augmentar la producció. Aquest pas endavant implicà la construcció d’una nova resclosa.
La fàbrica estava formada per les seccions de filatura, tissatge, acabats i tint i van arribar a treballar-hi més de mil persones. Cal Rosal fou la colònia industrial del Berguedà que comptà amb més treballadors. La creixent importància de la fàbrica comportà, a la vegada, el creixement de la colònia, primer al voltant de l’espai fabril i, posteriorment, a l’altra costat de la carretera de Berga.
La colònia, pas a pas, s’anà ampliant i es construïren diferents edificis i serveis: l’església, el convent i el teatre. El 1887 hi arribà el tren, convertint-se en l’estació de Berga.
Durant el primer terç del segle XX la colònia seguí creixent demogràficament i productivament, però l’inici de la Guerra Civil, l’any 1936, comportà un seguit de canvis bruscos: els Rosal s’exiliaren, la fàbrica fou col·lectivitzada i l’empresa passà a denominar-se, per votació dels mateixos treballadors, «Manufacturas Bergolvan». Amb l’entrada de les tropes franquistes i la fi de la guerra, els Rosal recuperaren el control de la fàbrica i la colònia i l’empresa passà a anomenar-se «Textil Colonia Rosal».
Després dels anys més durs de postguerra -quan les restriccions elèctriques obligaren els Rosal a fer ús de la màquina de vapor-, l’empresa va viure l’etapa més productiva de la seva història. Entre els anys 1950 i 1970 a la fàbrica hi treballaven 1.200 persones, la majoria dels quals vivien a la colònia. A partir dels anys setanta la plantilla s’anà reduint i la població de la colònia, també.
La crisi del sector tèxtil s’aguditzà durant els anys vuitanta. Finalment, la fàbrica de Cal Rosal tancà portes l’any 1992, després d’un intent de mantenir viva la producció a través de la cooperativa «Bergolvan».
El final de l’activitat productiva a Cal Rosal provocà una forta commoció a la comarca; fou l’evidència definitiva que la indústria tèxtil -un dels dos pilars tradicionals, juntament amb la mineria, de l’economia berguedana- s’ensorrava.
Actualment, la fàbrica està sense activitat i els edificis embargats i propietat de l’Administració central. En canvi, els habitatges estan ocupats i son de propietat dels seus habitants.
Cal Rosal disposa d’un teatre gestionalk per l’Associació Cultural i Recreativa i d’un espai cultural d’ús comunitari situat a l’espai de l’antiga estació del ferrocarril, gestional per l’Ajuntament d’Olvan.
A l’antic edifici on havia en convent de les monges i les escoles, actualment hi ha un espai de creació artística i cultural, el Konvent, amb una intensa activitat al llarg de l’any.
