Amb motiu de commemorar-se els 50 anys de la circulació de darrer tren de la línia Manresa – Olvan, impulsada pels industrials de les colònies de l’Alt Llobregat, el diumenge 8 d’octubre va tenir lloc a l’antiga estació de tren Cal Vidal un programa d’activitats vinculades al món del ferrocarril, amb xerrades, projeccions exposicions, i maquetes al voltant del tren.

Entre els atractius de la jornada, dins l’antiga estació es va muntar una maqueta de trens de la línia Manresa-Olvan-Guardiola Escala G 1:22.5amb un circuit en funcionament amb maquinària i vagons de diferents èpoques realitzats per Ignasi Camps.

Paral·lelament, al moll de mercaderies es va fer una projecció continua de filmacions sobre el carrilet de l’Alt Berguedà. Arxiu Família Costa – Amills, així com una exposició i venda de llibres de Carles Salmeron, col·lecció Els Trens de Catalunya amb 21 volums: Els trens del Berguedà, història dels FF.CC. industrials del Berguedà; Els ferrocarrils catalans, cent anys d’història; Tren de la Pobla de Lillet, història del ferrocarril Guardiola-Castellar; Els ferrocarrils catalans, arquitectura i arqueologia industrial, o Els ferrocarrils catalans, del vapor a l’electricitat.

Carles Salmeron i Bosch, va ser autor i editor de gairebé d’una quaranta llibres d’acurada qualitat científica i tècnica sobre la història del ferrocarril a Catalunya i Europa, entre els quals destaquen La Enciclopèdia dels Transports d´Europa i la col·lecció Els Trens de Catalunya, amb 21 volums.

Històries del tren del Berguedà

L’historiador i director de Términus – Centre d’Estudis del Transport Joan Carles Salmeron,  que també és autor de diversos llibre sobre ferrocarril, va fer un repàs històric del carrilet de l’Alt Llobregat, des dels seus inicis fins al tancament de la línia, l’any 1973.

Joan Carles Salmeron és autor, entre d’altres publicacions: Cent anys del tren del tren a Olesa, Abrera i Monistrol, La formació dels Ferrocarrils Catalans; Els trens de la sal
Un segle de ferrocarril i mineria al Bages; El nou telecabina Cadí-Moixeró de La Molina, Una estació de muntanya capdavantera, o El Cremallera de Núria Noranta anys d’història, entre d’altres.

Per la tarda, al mateix moll de mercaderies, es va seguir amb les filmacions del tren de l’Alt Llobregat d’Ignasi Costa Carrió, de Guardiola de Berguedà, acompanyades d’una xerrada a càrrec d’Ignasi Costa Amills sobre sobres les pel·lícules del seu pare i vivències familiars i personals amb el tren

Finalment, es va projectar l’audiovisual Un tren ple de vida, sobre el carrilet a càrrec de Ramon Soler.

L’estació de cal Vidal

Situada al quilòmetre 33,500 va sorgir a partir de l’entesa de l’empresa ferroviària amb els amos de la colònia que els van oferir l’espai i el subministrament d’aigua, indispensable per al bon funcionament de les màquines de vapor que, superat no sense esforç la pujada de La Granota, es recuperaven en aquets punt. L’estació disposava de tres edificis: el de viatgers i que incloïa, sota teulada, el petit habitatges del cap d’estació, el dels serveis (WC) i el moll de mercaderies cobert que tenia un petit magatzem.

Completaven les instal·lacions de l’apartador de Cal Vidal  –aquest era el nom oficial tot i que tothom el qualificava d’estació–, una aiguada per a les locomotores de vapor (entre les vies 1 i 2); un dipòsit elevat d’aigua de construcció metàl·lica i 16.000 litres de capacitat alimentat per una bomba elèctrica d’un altre dipòsit d’obra de 10.000 litres de capacitat situat darrera de l’apartador; també hi havia una bàscula per a carros, situada a tocar del camí de la colònia, i una segona bàscula, aquesta al moll, de 500 kg de càrrega màxima.

Cinema: històries amb trens

Durant molts anys, el cinema va tenir un paper important en el lleure de les persones de les colònies. Moltes d’elles comptaven, amb espais específics per al teatre i el cinema, que en bona part es conserven, com el Teatre de Cal Rosal. Altres colònies, com Cal Pons, no van disposar d’una sala especial per a projeccions, tot i que també se n’hi va fer durant molts anys.

Amb aquestes pel·lícules es vol fer un reconeixement de la important vinculació existent entre el tren i el cinema des dels mateixos orígens de la indústria cinematogràfica, en dos espais emblemàtics: el teatre de Cal Rosal i el magatzem de les cardes de Cal Pons.

En aquest petit cicle es van projectar les pel·lícules Con faldas y a lo loco (Some Like It Hot) de Billy Wilder (1959); Compartimento Nº 6 (Hytti nro 6 / Compartment No. 6) de Juho Kuosmanen (2021); i Los apuros de un pequeño tren (The Titfield Thunderbolt) de Charles Crichton (1953).

Presentació de L’Erol a l’estació de Puig-reig

Amb la participació de persones vinculades amb el carrilet, com Josep Vilalta Prat, fill de l’antic cap de l’estació de Puig-reig, com també ho havia estat seu avi, i de la historiadora Rosa Serra Rotés, directora de la revista L’Erol, i de l’historiador puigreigenc Josep Artero, es va fer una presentació pública del darrer número doble d’aquesta revista cultural del Berguedà dedicat al Tren de l’Alt Llobregat.

El vincle del tren de l’Alt Llobregat amb les seves colònies, es rellevant. El Tranvia o Ferro-carril Económico de Manresa a Berga el van projectar i finançar els fabricants establerts a la vora del Llobregat. Aquest fet es produïa en els temps del caciquisme més violent, quan en unes eleccions es podien produir fins i tot assassinats. Dos dels grans protagonistes d’aquesta època van ser Josep Pons Enrich, un manresà immensament ric i influent que establí a Puig-reig la seva colònia, i la família berguedana dels Rosal, que exercia un gran poder polític i econòmic a Berga i pobles veïns.

Els Pons van fer construir l’estació de Puig-reig davant mateix de la seva colònia on va créixer un carrer de cases i negocis vinculats amb el comerç i els serveis ferroviaris, batejat oficialment amb el nom de Carrer del Comerç, però que tothom va anomenar l’Estació. En aquets mateix indret, davant per davant de l’estació, es va construir la caserna de la Guardia Civil, finançada pels Pons, vigilant i protectora no només de l’estació, sinó també de la colònia.

L’interès dels Rosal era que el ferrocarril arribés a la seva fàbrica, bo i que calgués rectificar el projecte inicial. I no solament això; van presentar un projecte que d’haver estat aprovat els hauria permès fer arribar els vagons del ferrocarril fins a la mateixa porta de l’establiment fabril on, amb una giratòria, s’haurien introduït al pati de la mateixa fàbrica.