3 – la Plana
La colònia de la Plana, dins el terme municipal d’Avià, es troba a la desembocadura de la riera de la Plana, que donà el nom a la colònia, entre Cal Rosal i l’Ametlla de Casserres, a 460 m d’altitud. Actualment hi viuen unes 70 persones.
Els promotors de la colònia de la Plana foren els industrials tèxtils Miquel Roca, Agustí Rosal i Esteve Monegal, els quals compraren, a finals del segle XIX, uns terrenys situats a la masia d’Obiols -al terme municipal d’Avià- per construir-hi una fàbrica.
L’any 1892 sol·licitaren el permís per tal d’utilitzar l’aigua del riu Llobregat com a font d’energia i, seguidament, es posà en marxa la fàbrica. Al costat de l’edifici fabril s’impulsà la construcció de dos-cents habitatges -distribuïts en quatre carrers- per als treballadors.
En aquests pisos arribaren a viure-hi 700 persones, per la qual cosa la Plana esdevingué una de les colònies més poblades del Berguedà. A més dels pisos, a la colònia s’hi construïren, també, diferents edificis i equipaments per a ús dels treballadors: escola de nois i de noies, teatre, cafè, botiga, estanc, merceria, botiga de queviures, barberia i camp de futbol.
La crisi de la fàbrica fou anterior a la crisi del sector tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, la majoria de les colònies del Berguedà. La Plana tancà portes l’any 1963 i aquest fet, evidentment, alterà la vida de la colònia.
Els pisos foren venuts als treballadors que decidiren quedar-se a viure a La Plana i la colònia va començar a perdre població. A partir de llavors hi ha hagut diferents intents de reobrir la fabrica. El més reeixit fou protagonitzat per Martí Font, que l’any 1985 instal·là a la vella fàbrica una moderna filatura (Planafil) que mantingué l’espai fabril en actiu fins l’any 1999, quan un incendi devastà la vella fàbrica.
Transformada en polígon industrial d’Avià, l’antiga colònia industrial manté un únic carrer d’habitatges totalment restaurats en un espai recentment urbanitzat.