Les colònies industrials constitueixen un patrimoni arquitectònic i social molt singular que configura el paisatge característic de l’Alt Llobregat.

Les colònies van ser fruit de l’expansió del procés d’industrialització a l’entorn de Barcelona i poblacions veïnes a mitjans del segle XIX, una indústria emergent necessitada de noves fonts energètiques com la que proporcionaven els rius de les comarques de l’interior.

Al llarg de més de 150 anys, aquestes colònies han passat i viscut etapes diverses que han marcat la seva personalitat per arribar a adaptar-se a la realitat i formes de vida actuals.

Les colònies es mantenen com a nuclis residencials marcats pels seus orígens, acollidores d’aquella mà d’obra necessària que havia de fer funcionar aquelles fàbriques de filats i teixits que s’anaven instal·lant al llarg del riu.

Famílies vingudes de municipis veïns que van permetre que les fàbriques s’ampliessin de la mateixa manera que també ho feien els serveis que en rebien, bàsicament escola, església i lleure

A principis del segle XX, el nombre de colònies i fàbriques va arribar al seu límit i ja no fou possible ocupar mes trams de rius per beneficiar-se de la seva força.

Havia nascut un nou model residencial i fabril amb una estructura econòmica, laboral i social molt particular.

Una relació que vinculava vida laboral i vida privada recreant un model productiu de dependència d’amos i treballadors més enllà d’un sou, proporcionant-los habitatge i serveis essencials com l’educació dels fills.

Amb els anys, aquest vincle entre amos i treballadors va anar canviant, fent-se menys depenent, fins arribar al tancament de les fàbriques que els donaven feina, a causa de la greu crisi del sector tèxtil.

Aquest tancament va provocar un canvi més profund per totes aquelles famílies de treballadors que residien a la colònia, que havien de deixar necessitades d’una nova feina, o negociar quedar-se amb unes noves condicions.

Avui, després d’anys del tancament de les fàbriques, la gran majoria de colònies segueixen vives i actives, tan des del punt de vista residencial com econòmic o industrial.

Però malgrat aquesta vitalitat, moltes se senten marginades i allunyades dels seus municipis i del compromís de vetllar pel seu futur i donar-los els serveis que els pertoquen.

Com a ciutadans vinculats a aquest territori a costat del Llobregat i com a persones conscienciades per la necessitat de potenciar aquest patrimoni únic com son les colònies industrials, fem públic aquest manifest per expressar les nostres inquietuds davant el seu futur i rebre el comprimís públic de totes les administracions: locals, comarcals, provincials, nacionals, estatals i europees, perquè vetllin per la seva preservació i potenciació i donar-los noves oportunitats de futur

PER TOT AIXÓ

ENTITATS, PARTITS POLÍTICS, ASSOCIACIONS EMPRESARIALS, VEÏNS I VEÏNES D’AQUEST TERRITORI

SIGNEM AQUEST MANIFEST DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS DE L’LAT LLOBREGAT EN EL QUAL

• Demanem a totes les administracions del país, i també al conjunt de partits polítics democràtics, un major compromís perquè les antigues colònies industrials siguin considerades com a conjunts històrics singulars i tingudes en compte en les polítiques de preservació com a nuclis vius i amb un potencial important d’habitatge residencial i d’espais per a emprenedors a l’Alt Llobregat.
• Exigim els ajuntament amb colònies, destinin partides específiques en els seus pressupostos per millorar les comunicacions, mantenir els espais públics i equipaments i renovar les infraestructures de serveis, i considerar aquests nuclis com a part integrada i d’un alt valor patrimonial pel municipi.

• Reclamem al conjunt d’administracions públiques amb competències directes sobre el territori, millorar les comunicacions al llarg del riu Llobregat mitjançant vials específics que facilitin una connexió còmode, fàcil i segura i de forma sostenible, i aconseguir un camí de bicicletes i vianants que uneixi totes les colònies entre elles i els seus nuclis, sense haver de dependre exclusivament dels vehicles a motor.
• Exigim un major manteniment dels serveis públics en el conjunt de colònies, tant de transport com de telecomunicacions, així com en utilitzar els espais municipals que disposen, per donar-los un ús productiu i atreguin joves emprenedors que fomentin noves activitats.
• Demanem també millores en el manteniment i neteja dels espais públics, especialment en la preservació i cura dels jardins i les extenses zones verdes que totes les colònies tenen, dotant-los també de bona il·luminació i de nou mobiliari urbà, especialment bancs per seure i papereres.
• Exigim una major atenció pública en destinar ajuts i recursos econòmics pel manteniment i millora dels habitatges i dels equipaments existents, així com fomentar la seva promoció com a nuclis residencials de qualitat, especialment idonis per a parelles joves i amb infants gràcies a l’entorn tranquil i de seguretat que gaudeixen.

• Reivindiquem el  paper dinamitzador i d’ordenació que va exercir el Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, com un organisme públic i de participació veïnal de gran importància pel treball que va fer a l’hora d’ordenar, donar veu i també visibilitat al conjunt de colònies, impulsant la recuperació d’equipaments patrimonials juntament amb la seva promoció econòmica i turística.
• Reconeixem el paper que va tenir el Parc Fluvial com a òrgan interlocutor amb altres administracions i per haver exercit d’ens aglutinador dels interessos i necessitats del conjunt d’habitants de les colònies.
• Vistos els resultats fins ara obtinguts des de la dissolució del Parc Fluvial per part de l’ens que el va rellevar:

Reclamem el restabliment d’un organisme públic específic que impulsi i aglutini els interessos de totes les colònies de l’Alt Llobregat i recuperi la funció de lideratge que va exercir a l’hora d’impulsar accions en benefici de totes les colònies.

• El Parc Fluvial, com a consorci públic, va aportar idees i va donar empenta a l’execució de nombrosos projectes innovadors a les colònies al llarg dels anys en que va estar en funcionament, amb una visió i uns objectius transversals en el conjunt del territori que la seva dissolució va truncar del tot.

• Demanem a les administracions públiques l’impuls d’un centre d’estudis i arxiu documental de les colònies, que sigui dipositari de fotografies, llibres i altre documentació històrica i sigui un espai de recerca i divulgació del llegat industrial de l’Alt Llobregat i la Catalunya central, així com un centre de referència per a investigadors i historiadors.
• Reclamem impulsar la creació d’un centre d’interpretació d’aquest territori que expliqui i doni a conèixer la història de la industrialització i els canvis econòmics i socials que aquesta va significar per l’Alt Llobregat.
• Reivindiquem recuperar i potenciar els entorns fluvials del riu Llobregat i rieres afluents com espais d’una gran riquesa natural i de paisatge de ribera, que es combinen amb un conjunt d’infraestructures hidràuliques per l’aprofitament d’energia per a les fàbriques que acullen a la seves ribes.
• Demanem també una especial atenció al manteniment de  la Ruta de les colònies, com una via de coneixement històric i també natural, d’un recorregut amb un paper de connexió entre aigua, vegetació i aprofitament humà, que el fa singularment atractiu, amb elements com recloses, canals, turbines o passos de palanques, que ajuden a entendre aquest el territori.

• Finalment, demanem a totes les administracions públiques, entitats culturals, esportives i socials, així com als estaments industrials, comercials i de desenvolupament econòmic, especialment de les comarques del Berguedà i el Bages, una presència i una major implicació en donar a conèixer, promoure i divulgar les colònies industrials, com un potencial irrenunciable que poden contribuir al creixement econòmic en l’àmbit de la industria però també de les noves tecnologies i la creació artística, però també residencial i turístic d’aquest territori.

Amb aquest manifest volem expressar, una vegada més, la nostra voluntat de treballar pel futur de les colònies industrials

Colònia Marçal de Puig-reig, a 1 de maig de 2023