Reconeixement a l’arxivera i cartògrafa Montserrat Galera i Monegal
L’Àmbit de Recerques del Berguedà amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat, va organitzar el 16 de juny, a l’església de l’Ametlla de Casserres, un acte de reconeixement a Montserrat Galera i Monegal, per la seva llarga trajectòria en el camp de l’arxivística i la cartografia, així com pels seus nombrosos estudis i treballs vinculats amb la família Monegal, fundadors de la colònia industrial de l’Ametlla de Casserres, coneguda també com a Cal Monegal.
L’acte va comptar amb la presència d’Eusebi Calonge i Portabella, fill dels darrers propietaris de la colònia, i d’Enric i Anna Lluch, fills de Montserrat Galera i Enric Lluch, així com de l’alcalde Casserres, Eduard Subirana, la presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, Rosa Serra, el president de l’Associació de Veïns de l’Ametlla, Manel Pérez, i de veïns de la colònia.
L’arxivera i cartògrafa Montserrat Galera i el geògraf Enric Lluch, durant molts anys van mantenir una estreta vinculació amb el Berguedà, especialment amb Berga, on van residir durant anys, i amb l’Àmbit de Recerques del Berguedà com a membres del Consell Assessor de l’Erol.
Fruit del vincle amb entitats i col·lectius socials de la comarca, van participant activament amb iniciatives com el Pla director de les Colònies del Llobregat.
Deficiències en la senyalització d’accés a les colònies
Un dels principals problemes de l’Eix del Llobregat -tant la C-16 com l’antiga C-1411– és la manca de senyalització com itinerari turístic, de les colònies del Llobregat.
Fa anys, des del Consorci del Parc Fluvial s’havia impulsat una senyalització de les diferents colònies i dels espais visitables o d’interès que hi ha en cadascuna d’elles.
Actualment, l’única senyalització turística existent a la C-16 és la que indica el Museu de Cal Vidal, però no hi ha cap referència de senyalització que expliqui el conjunt de colònies que es poden trobar al llarg de 30 quilòmetres, des de Balsareny fins a Berga.
Més enllà d’aquesta manca de senyalització de no s’ha promogut des de l’àmbit d’interès turístic, en l’antiga carretera C-1411 tampoc existeix cap senyalització que es marqui com a Ruta de les Colònies del Llobregat amb l’agreujant que fins i tot, algunes d’elles no disposen de la senyalització pròpia.
Darrerament s’ha incorporat senyalització pel Guixaró, que finalment disposa de rètols d’accés, però l’accés a Viladomiu Nou direcció Sud, venint des de Gironella, una senyalització mal feta, fa anys que s’hi manté sense que ningú hagi demanat canviar-la.
En aquet punt, a més, per accedir a la colònia s’ha de fer per un accés subterrani que s’ha mantingut com quan la carretera era molt transitada, però ara que es una via local amb limitació de velocitat de 50 km/, podria ser més fàcil amb un simple gir a l’esquerra.
Altres colònies, com l’Ametlla de Casserres, malgrat disposar de cartells, aquests son prou visibles des de la carretera.
Tampoc la Colònia Pons malgrat ser l’única amb el distintiu patrimonial de Bé Cultural d’Interès Nacional, només està senyalitzada des de dins el nucli de Puig-reig.
Des de l’Associació ens hem proposat insistir en les diferents administracions competents, en millorar el conjunt de senyalitzacions de totes les colònies.
Cal col·locar senyals, tan des de la mateixa C-16 com de l’antiga C-1411, que indiquin el recorregut de les colònies industrials, un paisatge altament singular de l’alt Llobregat.
Parades de bus poc accessibles i sense il·luminació
Totes les colònies situades al costat de l’Eix del Llobregat tenen parada de bus de la línia Barcelona – Manresa – Berga.
Tot i que la majoria disposen de marquesina, no tenen un accés ben senyalitzat i algunes amb dèficits importants d’accessibilitat, ja que en cap hi ha pas de vianants per creuar-la ni tampoc punts de llum a les marquesines. Aquesta manca d’il·luminació les converteix en llocs poc amables per esperar-hi els bus així com poc segurs per manca de visibilitat.
La manca d’il·luminació fa també que els conductors no tinguin visibilitat si algú és a la parada, i passen de llarg sense parar.
Via més amable per a ciclistes i vianants
Gràcies a l’autovia C-16, l’antiga carretera de Manresa a Berga (C-1411) es manté com a via de circulació veïnal. De fet, és la via que enllaça totes les colònies, sent per tant, una via d’accés a totes elles.
Malgrat que en alguns trams s’han recuperat l’antiga via del carrilet que facilitat la mobilitat entre colònies a vianants i també ciclistes no esportius, aquesta carretera pateix una manca de seguretat adequada ja que no hi ha passos de vianants senyalitzats per creuar-la ni tampoc punts d’il·luminació.
Tot i que la velocitat en aquesta carretera és de 50 km/h, la majoria de conductors no respecta aquesta limitació.
Cal que el trànsit sigui més respectuós, sobretot ciclistes esportius que tenen en aquesta carretera, una via immillorable pels seus entrenaments.
Hi ha punts problemàtics, tant per a vianants com per a ciclistes, que comparteixen carretera, com són les interseccions d’accés a determinades colònies, com l’accés del Guixaró, amb manca notable de visibilitat a la sortida de la colònia.
També en determinades rotondes d’accés a la C-16 vianants i ciclistes han de compartir la via amb els vehicles de motor, sense que hi hagi un espai senyalitzat per creuar-les amb seguretat.
Quan es va dissneyar l’autovia es van malmetre molts accessos tradicionals sense que aqeusts fossin degudament adaptats a la nova via.
Es important que aquests deficiències es corregeixen per la bona seguretat de tots els que hi circulen, ja siguin vinanats, ciclistes o vehicles de motor.
