
XII Jornades de les Colònies Industrials 2024
Les Jornades de les Colònies Industrials 2024 s’han celebrat els dies 19, 20 i 26 d’octubre, organitzades per l’Associació d’Amics de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat i el Museu de la Colònia Vidal amb la col·laboració de l’Ajuntament de Puig-reig i la Diputació de Barcelona.
El programa d’aquest any va comptar amb dues sessions, una sobre mobilitat al voltant de la recuperació de l’antic traçat del carrilet, i l’altre sobre qualitat de l’habitatge i l’espai públic de les colònies.
També es va incloure una bicicletada familiar entre Puig-reig i l’antiga estació de Cal Vidal, així com una representació teatral al Museu de Cal Vidal.
JORNADA DISSABTE 19 D’OCTUBRE
Reivindicar els desplaçaments a peu i amb bicicleta entre Navàs i Cal Rosal seguint l’antic traçat del carrilet
La primera sessió de les Jornades va tractar sobre La Via Verda del Llobregat. La millor connexió de les colònies i els nuclis urbans seguint l’antic traçat del carrilet, es va desenvolupar al llarg del matí del dissabte 19 d’octubre a l’antiga estació del ferrocarril de Cal Vidal.
El projecte de Via Verda del Llobregat, concretament del tram comprès entre Cal Rosal i Navàs, és un dels eixos importants de cara a facilitar una mobilitat de forma sostenible entre les diferents colònies i els nuclis de població, complementària als desplaçaments que es puguin realitar ja sigui amb vehicles motoritzats o el transport públic.
El fet de l’existència cada 1,5 km de nuclis de població, ja siguin antigues colònies industrials o centres urbans entre Navàs i Cal Rosal, motiva disposar d’alternatives al vehicle privat per les necessitats de mobilitat, sobretot l’obligada, ja sigui per qüestions laborals, educatives, sanitàries, comercials o culturals, més enllà de l’exercici físic o de lleure, del conjunt de persones que habiten al llarg d’aquests 30 km.

La sessió va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Puig-reig, Eva Serra, i els alcaldes de Gironella David Font, Casserres, Eduard Subirana, Olvan, Sebastià Prat, i el regidor de Puig-reig i conseller de colònies al Consell Comarcal del Berguedà Josep Parera, municipis implicats en el desenvolupament d’aquesta via per a vianants i bicicletes seguint l’antic traçat del carrilet.
La sessió la va iniciar el responsable de l’Àrea de la Bicicleta del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Marc Casanovas, que va exposar el treball que s’està realitzant per l’execució d’una via ciclable a l’Eix del Llobregat dins el marc de l’Estratègia catalana de la bicicleta 2025 impulsada per aquest departament en col·laboració amb altres departaments de la Generalitat.
També va intervenir el geògraf berguedà especialista en camins, Xavier Campillo i Besses, membre del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, que des de fa més de 20 anys ha treballat en el projecte de recuperar l’antic traçat del ferrocarril com a Via Verda del Llobregat així com de l’Eix Ciclista del Llobregat entre Sallent i Bagà.
Xavier Campillo va exposar el projecte en el que han estat treballant per desenvolupar aquest projecte de via ciclista que comuniqui els diferents municipis de la comarca, especialment l’eix que comunica Berga amb Cercs i els municipis de l’alt Berguedà.

En aquesta línia també va ser important la intervenció de Pere Pons, assessor de l’Àrea d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, que va explicar l’estratègia que des de la Gerència de Carreteres locals i Mobilitat es treball per incorporar el vianant i el ciclista al conjunt de la xarxa viària. Pere Pons va ressaltar el treball que es porta realitzant des de fa anys per fer efectiva una mobilitat quotidiana de proximitat no motoritzada.

La sessió es va cloure amb la presentació del treball que estan realitzant des de l’estudi Arquitectura Sideral, en el disseny i traçat dels trams de la Via Verda entre l’Ametlla de Merola i Cal Vidal.
L’arquitecte Guillem Canudas va explicar el treball que estan fent per encàrrec dels ajuntaments de Gironella, Casserres, Puig-reig i Olvan, en la redacció de diferents trams del recorregut per on ha de transcórrer aquesta via verda seguint el traçat del carrilet, amb les dificultats que la construcció de l’autovia C-16 va comportar la seva completa desaparició en alguns punts importants del recorregut.
Actualment, l’Ajuntament de Gironella ho posat en servei el tram comprès entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell, i en el desenvolupament de nous trams, com el que ha d’enllaçar amb Viladomiu Nou.
Aquest projecte ha d’enllaçar amb el tram que l’Ajuntament de Casserres està a punt d’executar fins al Guixaró. Aquest és un dels trams amb més atractius ja que incorpora el túnel de Viladomiu i segueix pel pont sobre la riera de Clarà, fins arribar al Guixaró.
A partir d’aquest punt entra l’actuació que correspon a l’Ajuntament de Puig-reig, i que ha d’enllaçar el Guixaró amb Cal Prat i d’aquí fins al nucli de Puig-reig. Un dels punts de més dificultat que s’ha de solucionar és la gran rotonda d’accés de Puig-reig Nord a la C-16 i també altres punts en direcció sud com és la rotonda de Cal Vidal o l’accés a l’Ametlla de Merola pel pont de la Granota.
Per part de l’Ajuntament d’Olvan correspondria l’actuació entre Cal Rosal i l’entrada a Gironella, seguint el mateix traçat que compartien tren i carretera i que actualment està gestionada per la Diputació de Barcelona.
DIUMENGE 20 D’OCTUBRE
Bicicletada familiar de Puig-reig a Cal Vidal


Complementant l’explicació del projecte de Via Verda del Llobregat seguint el traçat de l’antic carrilet, el diumenge 20 d’octubre es va celebrar una acció popular per donar relleu a la necessitat de disposar d’un vial per a bicicletes per fer desplaçaments entre les colònies i el poble.
La trobada va aplegar a una cinquantena de famílies amb fills que en bicicleta es van desplaçar des del centre de Puig-reig fins a l’antiga estació de Cal Vidal, un recorregut d’uns tres quilòmetres.
L’itinerari es va fer per la carretera C-16z que enllaça el nucli de Puig-reig amb l’autovia C-16 i que segueix fins a la colònia Vidal.
Un cop a l’antiga estació de cal Vidal, els participants van poder conèixer com circulava el carrilet de Manresa fins a Guardiola de Berguedà passant pel mig de les poblacions com Sallent, Balsareny, Navàs, Puig-reig, Gironella i Olvan-Berga (Cal Rosal) i des d’allà enfilava seguint el Llobregat cap a Cercs, Fígols – les Mines i Guardiola, a travès de filmacions projectades a l’antic magatzem de l’estació de Cal Vidal.
També es van projectar imatges d’algunes de les Vies Verdes a Catalunya, com la d’Olot a Girona i la de Tortosa a la Cava.
La tornada es va fer seguint el mateix recorregut.
Des d’aquí, el tren enfilava seguint el Llobregat cap a Cercs, Fígols – les Mines i Guardiola, a través de filmacions projectades a l’antic magatzem de l’estació de Cal Vidal.
També es van projectar imatges d’algunes de les Vies Verdes a Catalunya, com la d’Olot a Girona i la de Tortosa a la Cava.
La tornada es va fer seguint el mateix recorregut.
Aquesta sortida va comptar amb la col·laboració de grups de famílies de Gironella i Puig-reig, amb el suport de l’Ajuntament, Protecció Civil i Policia Local de Puig-reig.
JORNADA DISSABTE 26 D’OCTUBRE
Com es viu actualment a les colònies de l’Alt Llobregat. De la rehabilitació dels habitatges al manteniment de l’espai públic
Viure en una colònia avui és molt diferent de com es vivia quan l’empresa que la va construir funcionava. L’objectiu de la segona jornada, celebrada el dissabte 26 d’octubre a la Torre Nova de Cal Pons de Puig-reig, era conèixer l’estat actual dels diferents habitatges així com del manteniment dels espais públics.
La sessió va servir per analitzar la situació actual de les colònies industrials de l’Alt Llobregat després del tancament de les fàbriques. Aquestes colònies van tenir un final divers que va condicionar la propietat dels habitatges com també dels equipaments, naus industrials i espais públics.

Així, en algunes colònies els habitatges van ser comprats per treballadors de l’empresa, però en altres s’hi va mantenir la propietat de la mateixa empresa o van ser venudes a tercers, mantenint-se el règim de lloguer.
El mateix va passar amb les naus industrials, la majoria de les quals van ser venudes a nous empresaris, però pel que fa als equipaments i espais públics, en alguns casos van passar a mans municipals i altres, en canvi, son mantinguts per la mateixa propietat privada que gestiona la colònia.
La historiadora i directora de la revista cultural L’Erol de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, Rosa Serra Rotés, va ser l’encarregada d’obrir la sessió amb una anàlisi a partir de les diferents etapes o fases que han viscut les colònies industrials al llarg de la seva història.
A partir d’aquí es va donar veu als representants de les associacions de veïns de Cal Rosal, la Plana, l’Ametlla de Casserres, Viladomiu Vell, Viladomiu Nou, el Guixaró, Cal Prat, Cal Pons i l’Ametlla de Merola perquè posessin al dia l’estat en que es troba cada colònia ja sigui a partir de la propietat, l’estat dels habitatges així com el manteniment dels diferents equipaments i els espais públics.
Així mateix, van exposar les diferents serveis que disposen a més d’explicar l’activitat associativa que manté viva la comunitat veïnal.







Projecte cooperatiu Vidàlia a la colònia Vidal
Entre les singularitats existents en la vida de les colònies de l’Alt Llobregat destaca el projecte desenvolupat a Cal Vidal per la cooperativa Vidàlia. Es tracta d’un projecte comunitari integrat actualment per una trentena de persones de diferent procedència, que s’ha establert a l’antiga colònia a partir d’un contracte de masoveria urbana que els permet la rehabilitació dels diferents habitatges i altres espais, entre els quals hi ha l’antiga fàbrica o l’església.

La història de Vidàlia sorgeix fa cinc anys a partir de la signatura d’un contracte amb l’empresa multinacional Hines que havia comprat tots els edificis de la colònia a la família Vidal, propietària de la colònia, per convertir-la en un centre de ressort, amb diferents serveis que fossin atractius per a un públic nombrós.
Amb la crisi immobiliària sorgida a la primera dècada d’aquest segle, Hines va desistir de fer la inversió que s’havia compromès a fer quan havia adquirit la colònia, deixant un deute hipotecari que actualment es troba en mans d’un banc.
L’Esther, una de les sòcies de la cooperativa, va explicar com funcionen, combinant la rehabilitació d’habitatges per als usos dels socis així com impulsant activitats amb els pocs veïns que encara resideixen a la colònia i que no van ser desallotjats quan l’empresa Hines va comprar tota la colònia ja que tenien un contracte de lloguer indefinit. Així, a banda de conrear els horts i realitzar tasques comunitàries, impulsen diferents activitats per fomentar la interrelació entre tots els residents a Cal Vidal.
La rehabilitació de la colònia Borgonyà (conca del Ter)
L’arquitecte Jordi Rogent i Albiol va exposar el projecte de rehabilitació de la colònia Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló, com exemple de treball realitzat en un conjunt patrimonial declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Jordi Rogent té una llarga trajectòria en l’àmbit patrimonial ja que entre els anys 1993 i 2013 va dirigir el Departament de Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de l’Ajuntament de Barcelona així com representant municipal a diferents Comissions relacionades amb el Patrimoni en general i el Paisatge Urbà.
En la seva exposició, Jordi Rogent va exposar les dificultats en les quals es van trobar a l’hora de rehabilitar l’antiga colònia industrial, especialment els seus habitatges, pel fet de que el conjunt està catalogat com a BCIN. Ell mateix ja havia participat l’any 2009 en l’expedient de protecció d’aquest conjunt històric i de delimitació del seu entorn.
L’exposició del treball de la colònia Borgonyà manté un paral·lelisme davant futures actuacions que es puguin realitzar a la colònia Pons de Puig-reig, ja que també està declarada BCIN. Només un altre colònia industrial té aquest nivell de protecció i aquesta és la colònia Güell.
Les polítiques de rehabilitació d’habitatges de la Diputació de Barcelona
Finalment, la jornada es va cloure amb una exposició sobre les polítiques d’habitatge que la Diputació de Barcelona ofereix als petits municipis de la demarcació de Barcelona. La presentació va anar a càrrec d’Isabel Ezpeleta, responsable jurídica de l’Oficina de la Gerència d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.

En la seva exposició, Isabel Ezpeleta va explicar que el 60% dels municipis de la Demarcació de menys de 5.000 habitants estan localitzats principalment en tercera corona metropolitana i a les comarques centrals i que 600.000 persones viuen en municipis inferiors als 10.000 habitants.
Així, les principals línies d’actuació de la Diputació de Barcelona en matèria d’habitatge se centren en donar suport als petits municipis perquè puguin incrementar el parc públic d’habitatges a partir d’adequació d’espais municipals així com la compra o adquisició d’habitatges per destinar-los a usos socials.
També s’ofereix suport a la redacció d’estudis i projectes tècnics de rehabilitació, a més d’estudis de viabilitat per a la construcció d’habitatges en solars municipals. En els darrers anys, a la comarca del Berguedà s’han beneficiat d’aquestes línies d’ajuts els municipis de Gironella, Casserres i Vilada.
La rehabilitació de 82 habitatges de Cal Marçal
A la jornada també es va presentar el projecte de rehabilitació del conjunt de 82 habitatges de Cal Marçal de Puig-reig a càrrec dels propietaris de la colònia, la família Viladomiu.
A banda de l’explicació tècnica de l’operació, a la tarda es va efectuar una visita al conjunt d’immobles, podent veure les actuacions que s’estan realitzant tant als quatre blocs situats al costat de la carretera com també al carrer d’habitatges situats al costat de la fàbrica.

Segons va explicar Pere Viladomiu, gerent de l’empresa familiar propietària de la colònia, es tracta d’una de les operacions més importants de rehabilitació d’habitatges a la comarca del Berguedà gràcies a ajuts dels fons Next Generation.

Les obres de rehabilitació, a banda de la renovació i posada al dia dels diferents serveis, consisteixen en aplicar-los elements d’eficiència energètica tant en els tancaments com també a la teulada i parets exteriors. Així mateix, s’introdueixen elements de climatització interior a partir d’energies renovables, bàsicament solar.
Les actuacions es realitzen tant en els habitatges ocupats com els que es troben en desús per manca de qualitat. L’objectiu de l’empresa és vendre tots els habitatges donant preferència als mateixos inquilins que hi habiten en règim de lloguer i la resta a antics treballadors de l’empresa i familiars d’aquests. La resta s’oferiran al mercat en general.
Com a compensació a l’operació, l’empresa cedirà a l’Ajuntament de Puig-reig el conjunt de vials així com l’església i la rectoria, que es convertirà en un equipament per als veïns de la colònia.
TEATRE A CAL VIDAL
Assange. El poder de la informació
Complementant el programa de les Jornades, el dissabte 19 va tenir lloc al Teatre del Museu de la Colònia Vidal, la representació de l’obra Assange. El poder de la informació.
Una creació de Víctor Manuel Díaz Conejo i Virginia Fernández Ruiz, adaptada per Joan Frank Charansonnet i dirigida per Mireia Ros. Interpretada per Joan Frank Charansonnet, Elena Codó i Eduard Alejandre.
L’obra explica la història dels esdeveniments soferts pel periodista australià, Julian Assange, durant la seva estada a l’ambaixada de l’Equador a Londres, el juny de 2012.
El seu delicte era haver fet de periodista i haver assenyalat aquells que havien comès crims de guerra per fer públics uns textos classificats.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]