La colònia de Cal Riera -també coneguda com a colònia Manent- forma part del terme municipal de Puig-reig i està situada, a tocar del riu Llobregat i de la C16, entre Cal Vidal i l’Ametlla de Merola.

Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d’Espanya, especialment d’Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella.

Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d’altres llocs, especialment a Navàs (Bages).

Actualment, la major part dels habitatges estan buits des de fa anys i només una petita part han estat rehabilitats i estan ocupats pels seus propietaris. Així, del centenar llarg de pisos de la colònia, només dos blocs, un de 36 i un altre de 16 habitatges, estan habitats de forma permanent. La resta, un total de 95 habitatges que pertanyen a un mateix propietari, estan buits i en espera de rehabilitar. Aquest conjunt d’edificis desocupats, del qual també hi ha l’edifici del teatre de la colònia, està en venda.

L’Ajuntament de Puig-reig va urbanitzar els carrers, així com va adaptar el local social si les antigues escoles, on actualment hi ha un restaurant en concessió que té una molt bona acceptació.

La solució per a la colònia es trobar un inversor que vulgui fer-se càrrec de rehabilitar els 95 habitatges. D’entrada aquesta sembla una solució difícil si no forma part d’una iniciativa en la que hi pugui entrar el sector públic. L’aposta del Govern de la Generalitat d’impulsar la rehabilitació d’habitatges per disposar d’un parc assequible podrien entrar-hi si hi hagués una decisió política per recuperar aquest habitatges.

Algunes propostes sorgides en els darrers anys estaven dirigides a convertir-los en habitatges cooperatius, com s’està fent en molts indrets del país amb iniciatives importants que comptem amb un suport públic.

En aquesta línia, entre els punts favorables hi ha la possibilitat de poder adquirir tot el conjunt a un sol propietari, així com disposar d’espais comunitaris construïts, com seria l’edifici del teatre, on situar-hi els serveis comunitaris.

En conjunt, Cal Riera no deixa de ser un indret privilegiat, amb molt espai verd al costat del Llobregat, al que li falta projecció i empenta i deixar enrere la situació actual.

Una mica d’història

Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia. En el cas d’aquesta colònia, la impulsora fou la societat Manén, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d’utilització d’aigües industrials.

La fàbrica ja funcionava l’any 1895 i l’any 1905 ja trobem documentada l’existència d’habitatges per als obrers i la presència de la torre de l’amo. La colònia també disposà d’altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l’església o l’escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de dimensions modestes, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l’Ametlla de Merola.