Les colònies industrials son un dels models de poblament característics del procés d’industrialització al continent europeu.

Les colònies es caracteritzaren per estar formades per un doble espai: l’espai productiu, on hi havia la fàbrica i els elements necessaris per a transformar la força de l’aigua en energia i, per altra banda, l’espai on les famílies treballadores dormien i passaven les poques hores lliures que tenien. En aquest espai de la colònia hi havia els habitatges, l’escola, el cafè, les botigues, l’església, el safareig i altres serveis i equipaments.

A Catalunya, les colònies industrials començaren a aparèixer a partir de la segona meitat del segle XIX i es mantingueren plenes de vida, tan social com productiva, fins a les últimes dècades del segle XX.

En el conjunt de Catalunya es construïren un centenar de colònies industrials. La majoria foren colònies tèxtils, però també n’hi hagueren de mineres, agrícoles o metal·lúrgiques.

Més de la meitat de les colònies de Catalunya van ser construïdes a zones interiors del país -a les conques dels rius Llobregat, Ter, Cardener o Freser-, especialment a comarques com el Ripollès, Osona, el Berguedà o el Bages.

Al Berguedà, la primera colònia tèxtil que es fundà fou la de Cal Rosal, l’any 1858. A partir d’aquell moment, i fins l’any 1901, quan es posà en funcionament la fàbrica de Cal Vidal, es construïren el conjunt de colònies que encara podem trobar entre Berga i Balsareny.

Les raons que expliquen el sorgiment i consolidació d’aquest model de poblament -i del model de vida que s’hi desenvolupà- a comarques de l’interior de Catalunya com el Berguedà són diverses. S’han de tenir en compte factors polítics, econòmics, socials i energètics.